Escolto, no jutjo, intento comprendre. Acompanyo en el camí de la vida, em preocupo brutalment, sóc exigent i en algun moment obligo a fer, però pel bé, amb la bona fe. Abraço en els moments durs, estimo sempre, encara que hi hagi instants en què no ho demostri o em sigui difícil i, de vegades, faig petons a aquells qui ho necessiten vertaderament.
Però, qui m’escolta a mi? Qui no em jutja? Qui em comprèn, qui m’acompanya en el camí de la vida? Qui es preocupa per mi? Qui m’abraça en els moments durs? Qui em fa petons quan no em sento bé? Qui m’atura les llàgrimes o me les eixuga? Qui, qui m’estima quan jo ja no m’estimo? Qui està amb mi quan, la meva ànima, ja no és aquí present?
Leave a Reply